moskis-logo

ELS INGUANEZ DE MALTA, PROVINENTS DELS GUANECH O DESGUANECH CATALANS

18/09/2019

204 Lectures

En Pere Alzina és un biòleg que ha dedicat una part important del seu temps a parlar sobre la influència de la llengua catalana als noms dels ocells maltesos[1]. A més a més, fa uns anys que va eixamplar encara el seu estudi dels ocells amb una nova recerca, presentada en forma de ponència al 15è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica, d’Arenys […]

SANT ROC, LA DANSA D’ARENYS I L’AMOR ETERN

15/08/2019

817 Lectures

Un dels fets més determinants i definidors que s’ha preservat a l’arenyenca festa de Sant Roc és la seva més que famosa «Dansa d’Arenys». El simple fet que aquest ball prengui sovint forma de cercle o de ball rodó ja ens hauria d’indicar la seva possible relació amb els balls solars o amb els balls que es feien a l’entorn d’una roca, d’un […]

OBSERVACIONS SOBRE L’ARQUITECTURA CATALANA A MALTA

15/07/2019

327 Lectures

1.- L’assentament català i l’arquitectura civil Malgrat que els llibres sobre l’herència arquitectònica de l’illa no en diguin absolutament re, com el d’En George A Said-Zammit The Architectural Heritage of the Maltese Islands[1], em va cridar molt l’atenció l’estructura i els carrers de les viles, així com de les cases,  que no semblen tenir cap influència musulmana, i, per contra, s’assemblen molt fortament […]

LA VISITA ESBORRADA D’EN CORTÈS A CATALUNYA

24/05/2019

573 Lectures

Es de tots nosaltres sabut i comprovat que la majoria dels textos i documents històrics que exposaven la relació de Catalunya amb la descoberta i conquesta d’Amèrica han estat alterats o esborrats. S’han esborrat i refet els textos i s’han esborrat i refet els noms i la personalitat dels conqueridors. A més a més, i en aquest mateix sentit, com que les arribades […]

BALTASAR DE CASTIGLIONE: EL SEU MODEL DE LLENGUA I LA SEVA AUTÈNTICA PERSONALITAT

23/05/2019

1882 Lectures

1.- La gran influència de la llengua catalana a Itàlia Escriu En Bembo a l’època del papat d’Alexandre VI que, «com que les Espanyes havien enviat llurs pobles a servir llur Pontífex a Roma, i València havia ocupat el turó Vaticà, als nostres homes i a les nostres dones ja no els plaïa tenir a la boca altres veus ni altres accents que […]

MALTA I LA GUITARRA CATALANA

25/03/2019

748 Lectures

Al novembre i al desembre del 2018, vaig anar uns dies a Malta amb un parell de grups, a la recerca del passat català de l’illa, tan poc conegut com esborrat. A més de les múltiples traces catalanes trobades a la llengua, l’arquitectura, la vida religiosa, les arts i la cuina, també em vaig adonar que els catalans hi vam deixar una petja […]

CRISTÒFOR COLOM I LA LLEGUA NÀUTICA CATALANA

18/03/2019

692 Lectures

La llegua castellana de tres milles L’esment més antic que he trobat de l’equivalència entre llegües i milles als regnes hispànics és al llibre de Las Siete Partidas. Aquest còdex de lleis, compilat per l’Alfons X de Castella al darrer terç del segle XIII, té un parell de referències claus a l’hora de determinar el valor de la llegua i de la milla […]

EL TRASPÀS DE LES LLEIS I LES INSTITUCIONS CATALANES A LES ÍNDIES DURANT EL PRIMER PERÍODE COLONIAL

08/03/2019

1360 Lectures

L’any 1600 En Pere Gil acabà d’escriure el seu Llibre Primer de la Història Catalana[1], que tracta de les coses naturals de Catalunya, i que no s’ha publicat fins al 1949 amb el nom de Geografia de Catalunya. Doncs bé: en parlar de la importància de les naus i dels fets marítims de Catalunya, En Gil escriu: “La nacio Catalana ha tingut sempre […]

Cristòfor Colom o l’audàcia de gosar saber

06/02/2019

430 Lectures

L’audàcia és una de les virtuts més admirables. Ho és en l’àmbit de l’acció històrica, com la que va instigar Colom a embarcar-se en els seus viatges transoceànics, i ho és també en el desenvolupament d’un projecte intel·lectual, com s’esdevé en la recerca que Jordi Bilbeny ha impulsat des de fa dècades en la reinterpretació del nostre passat en general i en l’anàlisi […]

Ela mariners del primer viatge transoceànic colombí eren tots catalans i parlaven català

28/01/2019

1782 Lectures

Si ens creiem a ulls clucs les cròniques i la documentació que ens parlen dels mariners que es van embarcar amb En Colom en el primer viatge transoceànic, hem de deduir que aquells expedicionaris eren majoritàriament andalusos i que van salpar de Palos de Moguer. I hem d’admetre, amb una resignació tan acadèmica com irracional, que els catalans vam restar al marge de […]

«Els pastorets» i els misteris antics

23/12/2018

1044 Lectures

A mesura que entrem al temps nadalenc observem d’una forma gens abstrusa com els autèntics protagonistes de la Nit de Nadal són els pastors. Els pastors són els educadors i els protectors d’una colla d’antics herois i divinitats. És una constant a la mitologia clàssica que no pot ser fruit de la casualitat. En Propp, respecte a la llegenda del rei Cir, que […]

La batalla de Pavia i la presó del rei de França

18/10/2018

1789 Lectures

Un altre tema que ens ajuda a descobrir la presència de la Cort Imperial i com aquesta i el protagonisme militar i polític catalans han estat esborrats de la Història és tot el que afecta la captura del rei de França Francesc I a la batalla de Pavia i el seu futur captiveri, de presó en presó, fins arribar davant de l’Emperador i […]

L’oncle Pere de Santa Teresa i l’oncle Pere de l’Abadessa de Pedralbes

28/09/2018

1388 Lectures

Identitats creuades entre els germans de Santa Teresa i els germans de Teresa de Cardona                                                                                                           Al darrer article que vaig escriure sobre  la possibilitat que Santa Teresa pogués ser en realitat Teresa de Cardona, abadessa de Pedralbes[1], tal i com defensa En Pep Mayolas amb nombrosos arguments[2], a més dels fets ja coneguts que la Santa va tenir tant a Catalunya com a […]

Els 11 germans de Santa Teresa i els 11 germans de l’Abadessa de Pedralbes

05/09/2018

916 Lectures

Si Santa Teresa era l’Abadessa de Pedralbes Teresa de Cardona, llavors tant l’una com l’altra van poder tenir els mateixos germans. De fet, els van tenir. Algunes de les seves identitats ens continuen reforçant en la idea que som davant d’una mateixa monja, desdoblada, ja als llibres censurats, en dos personatges diferents. Al juliol de l’any 2000 constatava que Santa Teresa, per les […]

Sant Roc i el roc sagrat de la divinitat

15/08/2018

1272 Lectures

Fa ja una bona colla d’anys que vaig publicar a l’Agenda d’Arenys de Mar dos articles sobre els orígens precristians de la festa de Sant Roc. El primer al núm. 93 de l’agost del 1997, intitulat «Algunes consideracions sobre la festa de Sant Roc» i el segon al núm. 128 de l’agost del 2000, amb el títol «Per què Sant Roc va acompanyat […]

La trobada esborrada de l’Emperador Carles amb En Cortès a Montserrat

02/07/2018

1726 Lectures

És de tots nosaltres sabut i comprovat que la majoria dels textos i documents històrics que exposaven la relació de Catalunya amb la descoberta i conquesta d’Amèrica han estat alterats o esborrats. S’han esborrat i refet els textos i s’han esborrat i refet els noms i la personalitat dels conqueridors. A més a més, i en aquest mateix sentit, com que les arribades […]

La Lletra d’En Colom furtada de la Biblioteca de Catalunya i el que la premsa catalana no ha volgut explicar

12/06/2018

2687 Lectures

Fa uns dies que corre la noticia de la devolució a la Biblioteca de Catalunya d’un exemplar de la Lletra d’En Colom que li va ser furtat ara fa deu anys. Els periodistes fan referència a l’any de sostracció, al periple que podia haver seguit, al retorn del document i a un robatori que, curiosament, no va generar cap notícia. Però, més enllà […]

Conferència: “Orígens ocultats de Cervantes”

03/04/2018

1299 Lectures

La Regidoria de Cultura de Matadepera va organitzar el 24 d’abril del 2017 una conferència amb el títol “Miguel de Cervantes era català: la recuperació d’un escriptor de Xixona que la censura espanyola va esborrar”. Imatges cedides per Matadepera Televisió

La tornada d’En Colom a Barcelona

1307 Lectures

El tema de la dilucidació de la ciutat i el port d’on va salpar En Cristòfor Colom cap a la descoberta d’Amèrica no es pot deslligar de l’aclariment de la ciutat i el port on va sorgir a la tornada del Nou Món. El seu fill Ferran, a la Història de l’Almirall, ens ho exposa així: “Després, dimecres 13 de març, a dues […]

Ponç Pilat, l’home que mai no es va rentar les mans

27/02/2018

4033 Lectures

Una vida per a un pretor La visió que tots plegats tenim de Pilat és la d’un procurador romà que intervingué a Jerusalem com a jutge en el procés a Crist. La seva barreja d’honest i de bonastre el va portar, segons els Evangelis, no tan sols a restar al marge de la condemnació de Crist, sinó, i fonamentalment, a lliurar-lo als jueus […]

La llengua dels íbers, l’euskara i el català

23/02/2018

2319 Lectures

EN JAUME MARFANY I EN VÍCTOR CUCURULL ENTREVISTEN EN JORDI BILBENY A XIP/TV                                                                                                      […]

El pare del «Lazarillo de Tormes» va morir a l’illa de Gerba

15/02/2018

5412 Lectures

Al text de la novel·la del Lazarillo de Tormes hi ha un fragment que ens informa que En Llàtzer “era hijo de un buen hombre, el cual, por ensalzar la fe, había muerto en la de los Gelves”[1]. És a dir: en una armada contra l’illa de Gerba. Amb aquesta informació a la mà, En Marcel Bataillon, opinava que, “com molts d’altres, vaig […]

Francesc d’Aldana: de valencià a extremeny per obra i gràcia de la censura d’estat

31/01/2018

2737 Lectures

Quan En Gaspar Gil i Polo publicava al 1564 la Primera Parte de Diana Enamorada, al llibre tercer hi incloïa un llarguíssim «Canto de Túria», dedicat a recordar i lloar els poetes més famosos del regne de València. I, en un moment del poema es dedica a glossar En Francesc d’Aldana de la següent tenor: «Por fin deste apazible y dulce canto y […]

La resurrecció de l’home dels nassos

28/12/2017

2957 Lectures

El darrer dia de l’any dóna vida a un dels personatges més populars, però alhora més enigmàtics de Catalunya: l’Home dels Nassos. Alguns folkloristes creien que es tractava d’una tradició més aviat reduïda a uns indrets determinats i sense gaire arrelament social. Tanmateix, En Bienve Moya narra al seu llibre Calendes que, en un programa que es va fer a l’any 1993 a […]

El tercer viatge d’En Colom i Catalunya

24/10/2017

6124 Lectures

Hi ha un fet de la història d’Amèrica que, per la força de la inèrcia historiogràfica, s’ha vingut repetint d’historiador en historiador i de llibre en llibre sense el més mínim sentit crític i, per descomptat, sense tenir en consideració la totalitat de les fonts documentals. Parlo de la tornada d’En Colom del seu segon viatge i de la preparació i sortida del […]

El llinatge empordanès dels Pere, Mossèn Joan Pere, Johan Peres i la descoberta d’Amèrica

11/10/2017

2228 Lectures

Un dels punts clau per entendre si va ser Castella o Catalunya la nació amb qui En Colom va negociar i pactar el primer viatge de descoberta transoceànica són les capitulacions o capítols de cort. Segons informa En Ferro, que segueix en aquest punt els preceptes jurídics de Fra Andreu Bosch i de l’Acaci de Ripoll, “els capítols de cort es fan a […]

Entrevista-presentació del llibre “La data de naixement d’en Colom”

19/09/2017

1125 Lectures

En Josep Maria Cano entrevista Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys (de Mar), el 5 d’abril del 2017

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa i la descoberta catalana d’Amèrica

15/09/2017

3743 Lectures

Són molts els autors que parlen al llarg dels segles XVI i XVII de la descoberta d’Amèrica com un fet totalment català. I així ho va fer també En Cristòfor Despuig. Vers el 1557, aquest historiador tortosí escriví, en forma de debat entre cavallers, Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, una de les més grans escomeses contra la manipulació que els […]

LA LLENGUA CATALANA A LA CORT DE GERMANA DE FOIX I FERRAN DE CALÀBRIA (2/2).

05/06/2017

6228 Lectures

Apunts per una revisió sociolingüística, literària i històrica del mite inventat de la «Decadència» i claus per la seva interpretació.    Però, a més a més, vull encara adduir una nova dada, que també ha estat ressenyada per En Vicent Beltran. De cara a confirmar el que ell creu la castellanització de la cort virregnal, aquest filòleg pensa que «tampoc no ens ajuda […]

LA LLENGUA CATALANA A LA CORT DE GERMANA DE FOIX I FERRAN DE CALÀBRIA (1/2).

1755 Lectures

Apunts per una revisió sociolingüística, literària i històrica del mite inventat de la «Decadència» i claus per la seva interpretació.   Fa anys que vinc exposant, ja sia en conferències com en estudis, que no hi va haver cap mena de «Decadència» a la Nació Catalana. Cap ni una. Que el que realment va passar és que les obres de relleu escrites pels […]

L’ÀNIMA SECRETA DE SANT JORDI

01/06/2017

1586 Lectures

Fer cau i net i retornar als orígens S’atribueix al papa Gelasi el decret que, l’any 494, es promulgà a fi de distingir les Actes autèntiques dels màrtirs cristians d’altres Actes considerades apòcrifes. El decret consta de cinc parts. La quarta, s’aplega sota l’epígraf Gesta Sanctorum Martyrum i inclou les passions de Sant Quirze, Santa Julita i Sant Jordi com a exemples de […]

L’independentisme segrestat d’En Joan-Salvat Papasseit

21/04/2017

1732 Lectures

La visió deformada d’un Papasseit eternament anarco-sindicalista Ja sia perquè En Joan Manuel Serrat els va popularitzar en una de les seves cançons, ja sia perquè serviren de cortina de fum per amagar l’autèntic rerafons polític d’En Salvat, el cert és que la majoria de catalans i catalanes que han intentat aproximar-se a l’obra papassetiana, han topat tothora amb uns mots que han […]

EN CRISTÒFOR COLOM I EL RESPECTE ALS INDIS

1155 Lectures

Arran de la publicació dels meus dos llibres a l’entorn la descoberta catalana d’Amèrica i la seva ocultació i tergiversació per la censura reial espanyola, amb el que això implica sobre la restitució de la nacionalitat catalana a En Cristòfor Colom, alguns amics i coneguts m’han fet arribar la seva preocupació pel fet que vulgui recuperar per Catalun ya i per la nostra història […]

LA SARDANA I LA RELIGIÓ DE LES BRUIXES

1200 Lectures

L’Assumpció Ribas ens fa un article d’opició del que per ella ha significat la lectura del meu llibre, “La sardana i la religió de les bruixes“: https://www.inh.cat/articles/De-l-Era-de-les-Bruixes-a-l-era-de-l-Esperit  

LA SARDANA I LA RELIGIÓ DE LES BRUIXES

1446 Lectures

Té alguna relació la sardana i la bruixeria? Com és que els primers textos històrics on s’esmenta aquesta dansa són prohibicions eclesiàstiques i civils del ball? Com és que les dones acusades de bruixeria expressen que van als aplecs i que hi ballen sardanes? Podem establir alguna mena de connexió entre les prohibicions del ball i les prohibicions dels aplecs de bruixes? En […]

CRISTÒFOR COLOM I EL REGNE CATALÀ DE SICÍLIA

20/04/2017

10097 Lectures

És de tothom sabut que En Cristòfor Colom va demanar als Reis Catòlics, a canvi de descobrir les terres del Nou Món i de posar-les sota llur Corona, els títols d’Almirall, Virrei i Governador General[1]. Atès que, a més a més, ningú no ha posat mai en dubte que li fossin efectivament concedits a la seva tornada a Barcelona, durant la celebració de […]

CRISTÒFOR COLOM I EL SUFRAGI, AMB DUCATS, DE L’EMPRESA AMERICANA

5598 Lectures

Quan En Cristòfor Colom va deixar Portugal, a les acaballes del 1484 o principis del 85, una de les primeres coses que es va proposar va ser intentar d’aconseguir diners per l’expedició transoceànica que tenia al cap. Alguns cronistes ens relaten que va anar directe a la vila de Palos, on es va entrevistar amb el guardià del convent de la Rábida. Després […]

Les Illes Malvines i els Illots Malvins

1104 Lectures

Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de Saint-Malo, d’on sortien, o perquè uns catalans les van batejar així en record dels Illots Malvins, que es troben just a l’estret entre Eivissa i Formentera? Al juny del 2006 vaig fer una breu estada a l’illa de Formentera amb l’amic Jaume Aspa. A […]

EL LAZARILLO DE TORMES VA SER ESCRIT EN CATALÀ (3/3)

11780 Lectures

TERCERA PART (3/3) En comentar-ne el paràgraf, ja he indicat com l’Azorín estava convençudíssim que «l’autor del llibre no coneix Toledo»[1]. I amollava: «En Llàtzer ha d’anar ha cercar aigua al riu, amb un gerro. Per prop que sigui el riu, quedarà lluny. I tenir prou aigua amb la d’un gerro per a tot el dia, també és beure poc. I en aquella […]

EL LAZARILLO DE TORMES VA SER ESCRIT EN CATALÀ (2/3)

1202 Lectures

SEGONA PART (2/3) Però el silenci, altrament, o la castellanització de l’empresa, no s’esdevé als Annals d’Aragó, d’En Çurita, ni als de l’Abarca. Els primers, impresos, pel que sabem, per primera vegada, entre el 1562 i el 1580[1], exposen amb una claredat escruixidora que totes les gestes africanes de què vinc parlant estan inserides de ple dins l’àmbit de la Corona d’Aragó i […]

Del Cervantes inventat per la censura oficial al Servent real de la història

1126 Lectures

Interessada per la vida d’En Cristòfor Colom i la nova biografia que n’anava sortint a través de les recerques i publicacions d’autors catalans, l’Alba Vallès havia fet cap al Centre d’Estudis Colombins, a Barcelona. Llavors, aquesta entitat tenia la seu al Palau Dalmases, al carrer Montcada. Aquí la vaig conèixer al 1991. De seguida em va cridar l’atenció la seva gran curiositat intel·lectual, […]

Arrels precristianes del pessebre de Nadal

18/04/2017

1033 Lectures

Les figuretes dels nostres pessebres són fruit de la invenció popular o tenen un origen religiós que es remunta als orígens dels temps, molt abans del naixement de Crist? De la Roma antiga als nostres dies Tot i que a primer cop d’ull el pessebre pot semblar un espai cent per cent cristià, creat, mercès a l’impuls de Francesc d’Assís, la mitjanit de […]

LA CASA BARCELONINA D’EN CRISTÒFOR COLOM QUE ELS CENSORS VAN INTENTAR SITUAR A SEVILLA

15/03/2017

1057 Lectures

Si mirem d’aproximar-nos a la ciutat on va viure En Colom, hi ha constància documental que els seus fills van pledejar per unes cases que ell els va llegar per herència [1].  Ho consigna En Jaume Colom al seu segon testament, de 2 de maig de 1523: “Ítem. Dic que entre En Ferran Colom, el meu germà, i jo hi hagué certes diferències […]

L’ENTERRAMENT D’EN CRISTÒFOR COLOM A LA CATEDRAL DE BARCELONA

03/11/2016

4332 Lectures

Les poques dades que tenim sobre el dia i el lloc de la mort d’En Cristòfor Colom ens les proporcionen, en llurs obres, uns quants cronistes d’Índies. D’entrada, com que tot el que afectava el descobriment d’Amèrica, s’havia posat –per la Reial Cèdula de 21 de setembre de 1556, reforçada per la del 14 d’agost del 1560– sota la supervisió de la censura […]

EL DESXIFRAMENT DE L’ESTELA IBÈRICA DE GUISSONA

02/11/2016

3268 Lectures

L”Avui” del dimecres 12 d’octubre de 1994 donava la notícia de la troballa, a Guissona, d’una estela ibèrica de quasi dos metres d’altura, amb una inscripció funerària en alfabet ibèric, que el diari qualificava d’”indesxifrable”[1]. Com que fa ja set anys que treballo en l’estudi i el desxiframent de la toponímia preromana catalana, vaig imposar-me, tot seguit, el repte de la seva traducció. […]

EL LAZARILLO DE TORMES VA SER ESCRIT EN CATALÀ (1/3)

24/10/2016

2644 Lectures

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista digital Espéculo, afirmava que «és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat […]

EN PATUFET, EL BOU I ELS EXCREMENTS RITUALS

17/10/2016

1918 Lectures

Anant a la recerca d’informació que em permetés corroborar que el caganer del pessebre podria venir a ser l’indicador de la revelació divina, exposava com en alguns rituals iniciàtics trobem la presència constant d’excrements, i com entre la ingestió de certs enteògens i l’alteració de la consciència es dóna una neteja intestinal, que ve expressada per una o diverses defecacions. La qual cosa […]

Jeroni Bosch

14/10/2016

2220 Lectures

https://www.inh.cat/arxiu/vid/3a-Universitat-Nova-Historia/d5-10-00-Jordi-Bilbeny-Jeronimus-Bosch-El-Bosco-o-Jeroni-Bosch

Una llegenda catalana sobre Santa Teresa

08/10/2016

1650 Lectures

Quan a l’agost de l’any 2000 me’n vaig anar al Marroc de vacances amb la meva parella i una colla d’amics, me’n vaig endur el Libro de la vida de santa Teresa, editat per Plaza & Janés, a cura d’En Jorge García López. Llavors estava llegint coses sobre l’ànima i l’alteració de consciència i cercava en la meva pròpia experiència espiritual la font […]

EN SERVENT, EL PERSILES I LA CENSURA

06/10/2016

1602 Lectures

Rellegint les notes que vaig prendre després de fer una llambregada al llibre d’En Michael Nerlich El Persiles Descodificado, o la “Divina Comedia” de Cervantes, veig que l’autor reconeix que En Servent parla sempre en clau. Així, subscriu que ens cal saber que “una veritat històrica pot ser inversemblant d’acord amb les lleis de la lògica-probabilitat-plausibilitat, per tal d’explicar –com en el Quixot– […]

L’ESCUT D’ARMES DE LLEONARD I LES ARMES REIALS CATALANES

03/10/2016

1701 Lectures

Quasi la totalitat dels biògrafs assenyalen que en Lleonard tenia un escut d’armes familiar. A més a més, el Còdex Magliabechiano, ens reporta que va ser “fill legítim” i que “era, per part de mare, nascut de bona sang”[1]. Llavors, com que el text d’aquest còdex és datat segons En Carlo Vecce vers el 1565 [2], constituint, així, el segon text més antic que […]

LA SARDANA I LA RELIGIÓ DE LES BRUIXES

02/10/2016

1885 Lectures

El primer a teoritzar sobre els orígens de la sardana va ser En Pella i Forgas. Quan al 1883 va publicar la seva Historia del Ampurdán, ja hi va incloure un capítol dedicat a les “Restes de la civilització dels sards, etruscos y fenicis a l’Empordà”[1], on parlava de la sardana i ens deia que era una “dansa antiquíssima”[2]. I llavors apuntava: “Quan […]

La Celestina

12/09/2016

1751 Lectures

JACME D’ALARICH. SOTA LA CATIFA DEL MITE DE MARCO POLO

19/08/2016

1660 Lectures

1.- La destrucció i adulteració de les fonts documentals  Un dels fets més importants a l’hora de tenir present la biografia d’En Marco Polo és que “el manuscrit original començat a Gènova no ha sobreviscut; i, dels textos, d’uns cent cinquanta manuscrits que queden s’ha dit que no n’hi ha dos que siguin iguals”[1]. El fet, que en si no ha de ser […]

“EL NOSTRE ERASME”

27/04/2016

16543 Lectures

Al 1520 En Joan Lluís Vives editava a Anvers, a les premses d’En Michaelis Hileni, les seves Declamationes Syllanæ[1]. L’obra és una col·lecció de discursos atribuïts a «diversos personatges romans de l’època de Sul·la (138-78 aC), en què els suposats oradors defensen postures diferents i contràries sobre si el “dictador” Sul·la havia de dimitir, com efectivament féu a l’any 79, o no»[2]. De […]