moskis-logo

Cervantes

06/10/2016

638 Lectures

EN SERVENT, EL PERSILES I LA CENSURA

Rellegint les notes que vaig prendre després de fer una llambregada al llibre d’En Michael Nerlich El Persiles Descodificado, o la “Divina Comedia” de Cervantes, veig que l’autor reconeix que En Servent parla sempre en clau. Així, subscriu que ens cal saber que “una veritat històrica pot ser inversemblant d’acord amb les lleis de la lògica-probabilitat-plausibilitat, per tal d’explicar –com en el Quixot– fets inversemblants en aquest sentit amb el fi de transmetre una (o més) veritat(s) filosòfica(ques)”[1].

En Nerlich insisteix que En Servent “se serveix de l’inversemblant-improbable, obertament designat com a tal, per transmetre veritats”[2]. I comentant, així, un fragment del Persiles, ens advera que ell ha arribat “al descobriment que dir determinades veritats filosòfiques (polítiques, religioses o d’altres) sobre el món (o la societat espanyola), topava amb dificultats immenses en un país de repressió intel·lectual, on la censura i la Inquisició feien estralls”, i on, “per dir certes veritats (das Eigentliche [allò veritable]) calia passar per l’articulació del que és aparentment fantasiós o inversemblant”[3].

I remarcava: “Per dir-ho d’una altra manera: l’inversemblant, en el sentit de l’improbable o del no plausible, però presentat per l’autor com a versemblant o històricament veritable, serveix al Persiles (com al Quixot) per despertar l’atenció del lector i per incitar-lo a cercar el missatge de la veritat (proper a la veritat filosòfica) del passatge en qüestió, i al Persiles hi ha uns veritables castells de foc d’interpretacions de passatges versemblants i inversemblants (en el sentit de la probabilitat), destinats a transmetre missatges a un lector capaç de descodificar aquests missatges, així codificats per poder passar la censura”[4].

Tinc també anotat un altre passatge del llibre d’En Nerlich que escomet contra els estudiosos de l’obra serventina i els acusa de no haver entès res de res en el decurs dels darrers tres segles. I no ho han entès, segons ell, “en molt bona mesura per aquesta pèrdua del saber possible i probable del lector de l’època d’En Servent”, però també, majorment, “atesa la codificació dels missatges polítics, filosòfics i religiosos a què l’obligà [a En Servent] la censura de la Inquisició”[5].

És a dir, que, segons En Nerlich, En Servent no només escrivia en clau, exposant fets inversemblants per cridar l’atenció del lector, sinó que fonamentalment ho feia, perquè aquesta era l’única manera de poder dir quelcom, de poder transmetre algun missatge compromès, sense que la censura ho percebés.

A més a més, l’autor encara subscriu: “Em sembla completament normal que En Servent faci servir una certa «confusió» per fer difícil la descodificació a la censura, i que la seva manera de confondre les pistes per una barreja de llegendes, mites, al·lusions històriques i anècdotes fantàstiques ha estat genial, ho veig confirmat per les especulacions de la investigació moderna, que, en lloc d’identificar els missatges transmesos a la codificació, pren la codificació pels mateixos missatges”[6]. Per això ara es fa entenedor que “En Servent, que sabia fins als darrers detalls com funcionava tot allò, confon intencionadament el missatge que emet”[7]. I, llavors, l’estratègia serventina “s’explica probablement i lògicament per la necessitat d’«embrollar» a fi de poder passar la censura”[8].

Finalment –almenys finalment en aquest petit article aclaridor sobre la presència de la censura en l’obra serventina–, En Nerlich rebla resolut: “Tot el que crec saber després de tants anys de lectures del Persiles (de vegades inútils, perquè no em permetien avançar), és que En Servent té una intel·ligència que li permet concebre el món com a multidimensional i contradictori, i que sap expressar artísticament aquesta percepció de manera que passi la censura. Per ser exactes: jo no sé si En Servent creu en Déu, però sé que pot concebre el món en una perspectiva atea, o almenys agnòstica, escèptica, estoica, neoplatònica i d’altres més. I pot també concebre el món en una perspectiva cristiana, catòlica, protestant o arriana, i utilitza totes les seves capacitats per embrollar les pistes i passar la censura amb el fi de poder dirigir-nos els seus missatges i les seves invitacions a descodificar-los”[9].

O dit d’una altra manera: “amb una destresa sense parió, En Servent  ha aconseguit redactar un text [–el del Persiles, però també qualsevol  text–] que evoca els conflictes més profunds i dramàtics que, a l’època, enfronten catòlics tridentins i protestants, però també la història conflictiva d’Espanya (arriana, catòlica, per bé que sempre cristiana) sense que la censura de la Inquisició hi pugui intervenir llevat, tal vegada, per acusar-lo de ser… ambigu”[10].

Efectivament: hi va haver la censura inquisitorial que vetllava perquè l’ordre i els dogmes religiosos no fossin qüestionats ni burlats. Però també hi va haver la censura política –de vegades exercida també per la Inquisició, per bé que sota el pretext de la fe– que va caure sota el control estricte de la Corona i del consell reial, que En Servent també va haver d’esquivar. Sigui com sigui, el que queda palès de les observacions d’En Michael Nerlich, tant pel que fa al Persiles com a la resta de l’obra d’En Servent, és que el missatge serventí no es pot destriar de l’estratègia literària per salvar la censura.

[1] MICHAEL NERLICH, El Persiles Descodificado, o la «Divina Comedia» de Cevantes; traducció de Jesús Munárriz, Libros Hiperión-191, Ediciones Hiperión, S.L.; Madrid, 2005, p. 25.

[2] Ídem, p. 26.

[3] Ídem, p. 26-27.

[4] Ídem, p. 27-28.

[5] Ídem, p. 132.

[6] Ídem, p. 205.

[7] Ídem, p. 212.

[8] Ídem.

[9] Ídem, p. 236-237.

[10] Ídem, p. 233.

ÚLTIMES ENTRADES

La Lletra d’En Colom furtada de la Biblioteca de Catalunya i el que la premsa catalana no ha volgut explicar

12/06/2018

680 Lectures

Fa uns dies que corre la noticia de la devolució a la Biblioteca de Catalunya d’un exemplar de la Lletra d’En Colom que li va ser furtat ara fa deu anys. Els periodistes fan referència a l’any de sostracció, al periple que podia haver seguit, al retorn del document i a un robatori que, curiosament, no va generar cap notícia. Però, més enllà […]

Conferència: “Orígens ocultats de Cervantes”

03/04/2018

182 Lectures

La Regidoria de Cultura de Matadepera va organitzar el 24 d’abril del 2017 una conferència amb el títol “Miguel de Cervantes era català: la recuperació d’un escriptor de Xixona que la censura espanyola va esborrar”. Imatges cedides per Matadepera Televisió

La tornada d’En Colom a Barcelona

03/04/2018

419 Lectures

El tema de la dilucidació de la ciutat i el port d’on va salpar En Cristòfor Colom cap a la descoberta d’Amèrica no es pot deslligar de l’aclariment de la ciutat i el port on va sorgir a la tornada del Nou Món. El seu fill Ferran, a la Història de l’Almirall, ens ho exposa així: “Després, dimecres 13 de març, a dues […]

Ponç Pilat, l’home que mai no es va rentar les mans

27/02/2018

258 Lectures

Una vida per a un pretor La visió que tots plegats tenim de Pilat és la d’un procurador romà que intervingué a Jerusalem com a jutge en el procés a Crist. La seva barreja d’honest i de bonastre el va portar, segons els Evangelis, no tan sols a restar al marge de la condemnació de Crist, sinó, i fonamentalment, a lliurar-lo als jueus […]

La llengua dels íbers, l’euskara i el català

23/02/2018

926 Lectures

EN JAUME MARFANY I EN VÍCTOR CUCURULL ENTREVISTEN EN JORDI BILBENY A XIP/TV                                                                                                      […]

EL PARE DEL «LAZARILLO DE TORMES» VA MORIR A L’ILLA DE GERBA

15/02/2018

729 Lectures

Al text de la novel·la del Lazarillo de Tormes hi ha un fragment que ens informa que En Llàtzer “era hijo de un buen hombre, el cual, por ensalzar la fe, había muerto en la de los Gelves”[1]. És a dir: en una armada contra l’illa de Gerba. Amb aquesta informació a la mà, En Marcel Bataillon, opinava que, “com molts d’altres, vaig […]