moskis-logo

Les Illes Malvines i els Illots Malvins

20/04/2017

597 Lectures

Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de Saint-Malo, d’on sortien, o perquè uns catalans les van batejar així en record dels Illots Malvins, que es troben just a l’estret entre Eivissa i Formentera?

Al juny del 2006 vaig fer una breu estada a l’illa de Formentera amb l’amic Jaume Aspa. A més a més de reposar i de voltar per l’illa, m’hi vaig comprar el llibre d’En Carlos Garrido, Formentera Mágica, per conèixer aquells aspectes del país que no s’acostumen a explicar en els prospectes turístics o en els llibres massa formals d’història o de cultura general. Com acostumo a fer, vaig anar subratllant el text i prenent notes al marge per si de cas més endavant havia de necessitar informació de cara a les recerques que tinc obertes i que vaig enllestint molt a poc a poc.

I quina no ha estat la meva sorpresa quan avui, dia 17 d’abril del 2013, en cerca d’infromació per un article que escric sobre la bruixeria a Catalunya, he tornat a obrir el llibre, per veure què hi havia marcat i per si en podia treure quelcom d’utilitat, i he trobat que, a la pàgina 20, havia escrit una nota al marge: “Illots Malvins”, perquè l’autor al text hi parla, evidentment, dels “Illots des Malvins”. Era un recordatori. I avui l’he recuperat.

No cal que us digui que si em va cridar l’atenció el nom d’aquestes illes és per la gran semblança que té amb el nom català d’Illes Malvines amb què són conegudes les illes angleses Falkland, que hi ha davant de les costes argentines.

Com era de suposar, la majoria d’entesos fan derivar el nom de Malvines del mot francès “Malouines”, perquè, com  apunta un entès de la xarxa, que no fa altra cosa que dir el que diu tothom, va ser aquest el “topònim que els havien donat els navegants francesos y flamenconeerlandesos en referència al port de Saint-Malo, a França, des d’on partien”.

Ara bé, En Bruno Tondini, a la seva història de les Islas Malvinas, ens assegura que “encara que manquen relacions documetnals fefaents del descobriment, la cartografia mostra com a probable el descobriment de les Malvines per algunes de les naus de l’expedició d’En Magallanes”, tal com assenyalen diversos historiadors que ell recull i anota. És a dir, que si els primers descobridors eren hispans, i si, acte seguit, les illes van ser de jurisdicció espanyola, i les naus espanyoles que creuaven l’estret de Magalló les visitaven, les albiraven o les coneixien, raó per la qual les feien constar als mapes, seria molt estrany que el nom els provingués d’un terme francès, donat per uns navegants que hi arribaren mig segle més tard.

Però, per tal com sabem que l’expedició magallànica es va preparar al port de Barcelona, ciutat que llavors acollia la Cort Imperial, i va salpar des d’aquesta mateixa citutat, tal com ho recull el cronista Antoni Llombart (dit també Antonio de Pigafetta) al seu Viatge a l’entorn del món, és congruent deduir-ne que els expedicionaris que hi van anar eren també catalans. Catalans d’arreu de la Nació Catalana. I llavors, les coses ja comencen a ser versemblants.

Perquè seria ben natural que si davant de les costes d’Eivissa hi ha un parell d’illots coneguts com a Illots des Malvins, ben a prop de l’estret que separa Eivissa de Formentera, i a prop de l’Estret de Magalló hi ha també dos illots, el nom de les illes catalanes s’agafés per batejar el de les illes americanes. La semblaça no és formal: a cop d’ull, no em sembla que les Malvines tinguin una forma orogràfica gaire semblant als Malvins, però sí que hi ha una gran similitud estratègica, situacinal. Els Malvins són dos illots, davant de la costa i prop d’un estret. I les dues illes principals de les Malvines, també.

I encara una “casualitat” més: Així com l’illot més gran dels Malvins es diu Malví Gran, el més gran de les Malvines, és també Gran Malvina. Ho podem atribuir a la casualitat i a l’atzar. O no. I llavors ens cal tornar novament al patró balear que també s’exportaria als illots atlàntics.

Caldria estudiar-ho a fons, però penso que el nom de les Malvines només pot venir de la seva gran semblança lèxica i de situació amb els Malvins, nom impronunciable en castellà, que havia de donar Malvines o l’actual Malvinas.

ÚLTIMES ENTRADES

La batalla de Pavia i la presó del rei de França

18/10/2018

751 Lectures

Un altre tema que ens ajuda a descobrir la presència de la Cort Imperial i com aquesta i el protagonisme militar i polític catalans han estat esborrats de la Història és tot el que afecta la captura del rei de França Francesc I a la batalla de Pavia i el seu futur captiveri, de presó en presó, fins arribar davant de l’Emperador i […]

L’oncle Pere de Santa Teresa i l’oncle Pere de l’Abadessa de Pedralbes

28/09/2018

689 Lectures

Identitats creuades entre els germans de Santa Teresa i els germans de Teresa de Cardona                                                                                                           Al darrer article que vaig escriure sobre  la possibilitat que Santa Teresa pogués ser en realitat Teresa de Cardona, abadessa de Pedralbes[1], tal i com defensa En Pep Mayolas amb nombrosos arguments[2], a més dels fets ja coneguts que la Santa va tenir tant a Catalunya com a […]

Els 11 germans de Santa Teresa i els 11 germans de l’Abadessa de Pedralbes

05/09/2018

228 Lectures

Si Santa Teresa era l’Abadessa de Pedralbes Teresa de Cardona, llavors tant l’una com l’altra van poder tenir els mateixos germans. De fet, els van tenir. Algunes de les seves identitats ens continuen reforçant en la idea que som davant d’una mateixa monja, desdoblada, ja als llibres censurats, en dos personatges diferents. Al juliol de l’any 2000 constatava que Santa Teresa, per les […]

SANT ROC I EL ROC SAGRAT DE LA DIVINITAT

15/08/2018

657 Lectures

Fa ja una bona colla d’anys que vaig publicar a l’Agenda d’Arenys de Mar dos articles sobre els orígens precristians de la festa de Sant Roc. El primer al núm. 93 de l’agost del 1997, intitulat «Algunes consideracions sobre la festa de Sant Roc» i el segon al núm. 128 de l’agost del 2000, amb el títol «Per què Sant Roc va acompanyat […]

La trobada esborrada de l’Emperador Carles amb En Cortès a Montserrat

02/07/2018

941 Lectures

És de tots nosaltres sabut i comprovat que la majoria dels textos i documents històrics que exposaven la relació de Catalunya amb la descoberta i conquesta d’Amèrica han estat alterats o esborrats. S’han esborrat i refet els textos i s’han esborrat i refet els noms i la personalitat dels conqueridors. A més a més, i en aquest mateix sentit, com que les arribades […]

La Lletra d’En Colom furtada de la Biblioteca de Catalunya i el que la premsa catalana no ha volgut explicar

12/06/2018

1187 Lectures

Fa uns dies que corre la noticia de la devolució a la Biblioteca de Catalunya d’un exemplar de la Lletra d’En Colom que li va ser furtat ara fa deu anys. Els periodistes fan referència a l’any de sostracció, al periple que podia haver seguit, al retorn del document i a un robatori que, curiosament, no va generar cap notícia. Però, més enllà […]