moskis-logo

Les Illes Malvines i els Illots Malvins

20/04/2017

930 Lectures

Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de Saint-Malo, d’on sortien, o perquè uns catalans les van batejar així en record dels Illots Malvins, que es troben just a l’estret entre Eivissa i Formentera?

Al juny del 2006 vaig fer una breu estada a l’illa de Formentera amb l’amic Jaume Aspa. A més a més de reposar i de voltar per l’illa, m’hi vaig comprar el llibre d’En Carlos Garrido, Formentera Mágica, per conèixer aquells aspectes del país que no s’acostumen a explicar en els prospectes turístics o en els llibres massa formals d’història o de cultura general. Com acostumo a fer, vaig anar subratllant el text i prenent notes al marge per si de cas més endavant havia de necessitar informació de cara a les recerques que tinc obertes i que vaig enllestint molt a poc a poc.

I quina no ha estat la meva sorpresa quan avui, dia 17 d’abril del 2013, en cerca d’infromació per un article que escric sobre la bruixeria a Catalunya, he tornat a obrir el llibre, per veure què hi havia marcat i per si en podia treure quelcom d’utilitat, i he trobat que, a la pàgina 20, havia escrit una nota al marge: “Illots Malvins”, perquè l’autor al text hi parla, evidentment, dels “Illots des Malvins”. Era un recordatori. I avui l’he recuperat.

No cal que us digui que si em va cridar l’atenció el nom d’aquestes illes és per la gran semblança que té amb el nom català d’Illes Malvines amb què són conegudes les illes angleses Falkland, que hi ha davant de les costes argentines.

Com era de suposar, la majoria d’entesos fan derivar el nom de Malvines del mot francès “Malouines”, perquè, com  apunta un entès de la xarxa, que no fa altra cosa que dir el que diu tothom, va ser aquest el “topònim que els havien donat els navegants francesos y flamenconeerlandesos en referència al port de Saint-Malo, a França, des d’on partien”.

Ara bé, En Bruno Tondini, a la seva història de les Islas Malvinas, ens assegura que “encara que manquen relacions documetnals fefaents del descobriment, la cartografia mostra com a probable el descobriment de les Malvines per algunes de les naus de l’expedició d’En Magallanes”, tal com assenyalen diversos historiadors que ell recull i anota. És a dir, que si els primers descobridors eren hispans, i si, acte seguit, les illes van ser de jurisdicció espanyola, i les naus espanyoles que creuaven l’estret de Magalló les visitaven, les albiraven o les coneixien, raó per la qual les feien constar als mapes, seria molt estrany que el nom els provingués d’un terme francès, donat per uns navegants que hi arribaren mig segle més tard.

Però, per tal com sabem que l’expedició magallànica es va preparar al port de Barcelona, ciutat que llavors acollia la Cort Imperial, i va salpar des d’aquesta mateixa citutat, tal com ho recull el cronista Antoni Llombart (dit també Antonio de Pigafetta) al seu Viatge a l’entorn del món, és congruent deduir-ne que els expedicionaris que hi van anar eren també catalans. Catalans d’arreu de la Nació Catalana. I llavors, les coses ja comencen a ser versemblants.

Perquè seria ben natural que si davant de les costes d’Eivissa hi ha un parell d’illots coneguts com a Illots des Malvins, ben a prop de l’estret que separa Eivissa de Formentera, i a prop de l’Estret de Magalló hi ha també dos illots, el nom de les illes catalanes s’agafés per batejar el de les illes americanes. La semblaça no és formal: a cop d’ull, no em sembla que les Malvines tinguin una forma orogràfica gaire semblant als Malvins, però sí que hi ha una gran similitud estratègica, situacinal. Els Malvins són dos illots, davant de la costa i prop d’un estret. I les dues illes principals de les Malvines, també.

I encara una “casualitat” més: Així com l’illot més gran dels Malvins es diu Malví Gran, el més gran de les Malvines, és també Gran Malvina. Ho podem atribuir a la casualitat i a l’atzar. O no. I llavors ens cal tornar novament al patró balear que també s’exportaria als illots atlàntics.

Caldria estudiar-ho a fons, però penso que el nom de les Malvines només pot venir de la seva gran semblança lèxica i de situació amb els Malvins, nom impronunciable en castellà, que havia de donar Malvines o l’actual Malvinas.

ÚLTIMES ENTRADES

SANT ROC, LA DANSA D’ARENYS I L’AMOR ETERN

15/08/2019

434 Lectures

Un dels fets més determinants i definidors que s’ha preservat a l’arenyenca festa de Sant Roc és la seva més que famosa «Dansa d’Arenys». El simple fet que aquest ball prengui sovint forma de cercle o de ball rodó ja ens hauria d’indicar la seva possible relació amb els balls solars o amb els balls que es feien a l’entorn d’una roca, d’un […]

Observacions sobre l’arquitectura catalana a Malta

15/07/2019

91 Lectures

1.- L’assentament català i l’arquitectura civil Malgrat que els llibres sobre l’herència arquitectònica de l’illa no en diguin absolutament re, com el d’En George A Said-Zammit The Architectural Heritage of the Maltese Islands[1], em va cridar molt l’atenció l’estructura i els carrers de les viles, així com de les cases,  que no semblen tenir cap influència musulmana, i, per contra, s’assemblen molt fortament […]

La visita esborrada de Cortès a Catalunya

24/05/2019

271 Lectures

Es de tots nosaltres sabut i comprovat que la majoria dels textos i documents històrics que exposaven la relació de Catalunya amb la descoberta i conquesta d’Amèrica han estat alterats o esborrats. S’han esborrat i refet els textos i s’han esborrat i refet els noms i la personalitat dels conqueridors. A més a més, i en aquest mateix sentit, com que les arribades […]

Baltasar de Castiglione: el seu model de llengua i la seva autèntica personalitat

23/05/2019

442 Lectures

1.- La gran influència de la llengua catalana a Itàlia Escriu En Bembo a l’època del papat d’Alexandre VI que, «com que les Espanyes havien enviat llurs pobles a servir llur Pontífex a Roma, i València havia ocupat el turó Vaticà, als nostres homes i a les nostres dones ja no els plaïa tenir a la boca altres veus ni altres accents que […]

Malta i la guitarra catalana

25/03/2019

399 Lectures

Al novembre i al desembre del 2018, vaig anar uns dies a Malta amb un parell de grups, a la recerca del passat català de l’illa, tan poc conegut com esborrat. A més de les múltiples traces catalanes trobades a la llengua, l’arquitectura, la vida religiosa, les arts i la cuina, també em vaig adonar que els catalans hi vam deixar una petja […]

Cristòfor Colom i la llegua nàutica catalana

18/03/2019

388 Lectures

La llegua castellana de tres milles L’esment més antic que he trobat de l’equivalència entre llegües i milles als regnes hispànics és al llibre de Las Siete Partidas. Aquest còdex de lleis, compilat per l’Alfons X de Castella al darrer terç del segle XIII, té un parell de referències claus a l’hora de determinar el valor de la llegua i de la milla […]