moskis-logo

LA LLENGUA DELS ÍBERS, L’EUSKARA I EL CATALÀ

23/02/2018

3729 Lectures

EN JAUME MARFANY I EN VÍCTOR CUCURULL ENTREVISTEN EN JORDI BILBENY A XIP/TV                                                                                                                                                   

Els ibers van ser un conjunt de pobles que van tenir la seva màxima expansió territorial entre la desembocadura dels riu Roine i la població de Cadis i abraçava gran part de la costa mediterrània occidental. L’anomenada cultura ibèrica no respon a un patró que es repeteixi de manera uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, excepte en la llengua, que sembla ser, amb matisos, un dels punts fonamentals d’identitat d’aquests pobles.

La llengua catalana, com totes les llengües, s’ha anat configurant al llarg dels temps amb la influència, més o menys important, d’altres llengües. Des de les que es parlaven abans de la colonització romana i que denominem el substrat. El superstrat, que són les posteriors a la colonització i que han anat influint d’alguna manera en la llengua autòctona i, finalment l’adstrat, que seria aquella llengua veïna que conviu un temps amb l’autòctona i provoca la influencia de la primera sobre la segona.

La llengua dels ibers correspon, doncs, al substrat que, poc o molt, tindria la seva influència en la formació de la llengua catalana abans de l’arribada dels romans.

L’ibèric sembla una llengua que no provés de la gran família de llengües que componen l’indoeuropeu. Aquest fet va tendir a identificar el basc, que no és una llengua indoeuropea, com una reminiscència evolucionada de la primera llengua comuna de la Península: l’ibèric. Aquesta tesi argumentava que l’ibèric seria l’única llengua de la Península fins l’arribada dels celtes, i, sobretot, fins a l’arribada dels romans i la consegüent implantació del llatí.

Investigacions més recents, però, semblen indicar que l’iber i el basc no tenen el mateix origen ja que, per exemple, ha estat impossible interpretar textos ibers a partir de l’euskera. Tot i així, els investigadors, pel que fa al substrat, continuen referint-se a l’iberobasc.

Paraules com esquerra, pissarra, bassa o sarna són provinents de l’iberobasc. On és més ric el substrat és en la toponímia, sobretot al Pallars Sobirà, una comarca aïllada durant anys i que produït la fossilització dels topònims. Finals en –ERRI –ARRI –ARRE com Gerri, Benabarri, Esterri, Escalarre i molts altres ens indiquen la presència d’aquest substrat iberobasc.

Per parlar de la llengua dels ibers i la relació amb el català tenim avui amb nosaltres en Jordi Bilbeny, escriptor i investigador. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Cap de Recerca de l’Institut Nova Història.

Jaume Marfany

 

Emissió al programa “La clau de la nostra història”, amb data 14/02/2018:

https://goo.gl/t3V4kW

ÚLTIMES ENTRADES

SANTA TERESA DE JESÚS I EL PARE PERE GIL

08/02/2021

122 Lectures

A la primera part de l’edició de les Obres de Santa Teresa, publicades a Anvers al 1630 per En Baltasar Moret, després de la carta de l’editor al Duc Comte d’Olivares i de la carta de fra Lluís de Lleó a Anna de Jesús, venia un llistat de «Testimonis de Diverses Persones Greus en Aprovació de l’Esperit i Doctrina de la Santa Mare […]

NADALA DEL CALFRED AL COR

11/01/2021

849 Lectures

  .

EL CAGANER, EL DIMONI, EL FUM I LA VISIÓ TRANSCENDENT

15/12/2020

281 Lectures

Com més avancem en l’estudi del Caganer i els seus vincles amb la sacralitat arcaica i l’ús sagrat dels excrements[1], més evident sembla que antigament hi havia una relació entre la defecació i la representació d’una divinitat i entre la defecació i una forma esfumadissa d’espiritualitat. He anat desgranant el significat d’aquest vincle al llarg d’un estudi que vaig polint i ampliant, amb […]

LA SACRALITAT PERDUDA D’«EL CAGANER»

20/11/2020

446 Lectures

    1.- Orígens precristians del pessebre Fa anys que explico que hi ha fortes relacions entre les figures del nostre pessebre i el passat religiós i mitològic precristià. Ho podeu resseguir tant a l’article «Arrels precristianes del pessebre de Nadal»[1], com a la conferència pronunciada el passat 12 de desembre del 2019 al restaurant l’Era d’Arenys de Munt, amb el títol «El […]

EL CONTEXT POLÍTIC DE LES AMAZONES

02/11/2020

415 Lectures

Fins ara, el tema de les amazones s’ha vingut tractant com un mite i se li han donat explicacions tant simbòliques com psicològiques. Fins i tot, l’etimologia del mot “amazones” respon a aquesta mena de desconeixement absolut del llenguatge, de la religió i de les formes de vida prehel·lèniques. Així com no es pot donar una etimologia llatina a un mot prellatí, no […]

PERQUISICIONS SOBRE L’ORIGEN DELS GEGANTS

22/07/2020

730 Lectures

Dins la rondallística i la mitologia populars els gegants són uns éssers primordials per excel·lència. En la cosmogonia basca els gegants i els gentils podrien molt bé identificar-se, per tant com s’atribueix als uns i als altres indistintament el llançament de penyals enormes des de llocs remots[1]. De la mateixa manera, Alcioneu, un gegant que lluità contra Zeus i els altres déus olímpics, […]