moskis-logo

La llengua dels íbers, l’euskara i el català

23/02/2018

1778 Lectures

EN JAUME MARFANY I EN VÍCTOR CUCURULL ENTREVISTEN EN JORDI BILBENY A XIP/TV                                                                                                                                                   

Els ibers van ser un conjunt de pobles que van tenir la seva màxima expansió territorial entre la desembocadura dels riu Roine i la població de Cadis i abraçava gran part de la costa mediterrània occidental. L’anomenada cultura ibèrica no respon a un patró que es repeteixi de manera uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, excepte en la llengua, que sembla ser, amb matisos, un dels punts fonamentals d’identitat d’aquests pobles.

La llengua catalana, com totes les llengües, s’ha anat configurant al llarg dels temps amb la influència, més o menys important, d’altres llengües. Des de les que es parlaven abans de la colonització romana i que denominem el substrat. El superstrat, que són les posteriors a la colonització i que han anat influint d’alguna manera en la llengua autòctona i, finalment l’adstrat, que seria aquella llengua veïna que conviu un temps amb l’autòctona i provoca la influencia de la primera sobre la segona.

La llengua dels ibers correspon, doncs, al substrat que, poc o molt, tindria la seva influència en la formació de la llengua catalana abans de l’arribada dels romans.

L’ibèric sembla una llengua que no provés de la gran família de llengües que componen l’indoeuropeu. Aquest fet va tendir a identificar el basc, que no és una llengua indoeuropea, com una reminiscència evolucionada de la primera llengua comuna de la Península: l’ibèric. Aquesta tesi argumentava que l’ibèric seria l’única llengua de la Península fins l’arribada dels celtes, i, sobretot, fins a l’arribada dels romans i la consegüent implantació del llatí.

Investigacions més recents, però, semblen indicar que l’iber i el basc no tenen el mateix origen ja que, per exemple, ha estat impossible interpretar textos ibers a partir de l’euskera. Tot i així, els investigadors, pel que fa al substrat, continuen referint-se a l’iberobasc.

Paraules com esquerra, pissarra, bassa o sarna són provinents de l’iberobasc. On és més ric el substrat és en la toponímia, sobretot al Pallars Sobirà, una comarca aïllada durant anys i que produït la fossilització dels topònims. Finals en –ERRI –ARRI –ARRE com Gerri, Benabarri, Esterri, Escalarre i molts altres ens indiquen la presència d’aquest substrat iberobasc.

Per parlar de la llengua dels ibers i la relació amb el català tenim avui amb nosaltres en Jordi Bilbeny, escriptor i investigador. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Cap de Recerca de l’Institut Nova Història.

Jaume Marfany

 

Emissió al programa “La clau de la nostra història”, amb data 14/02/2018:

https://goo.gl/t3V4kW

ENTRADES RELACIONADES

La Itàlia catalana

19/10/1992

6990 Lectures

CRONOLOGIA

ÚLTIMES ENTRADES

MALTA I LA GUITARRA CATALANA

25/03/2019

185 Lectures

Al novembre i al desembre del 2018, vaig anar uns dies a Malta amb un parell de grups, a la recerca del passat català de l’illa, tan poc conegut com esborrat. A més de les múltiples traces catalanes trobades a la llengua, l’arquitectura, la vida religiosa, les arts i la cuina, també em vaig adonar que els catalans hi vam deixar una petja […]

CRISTÒFOR COLOM I LA LLEGUA NÀUTICA CATALANA

18/03/2019

193 Lectures

La llegua castellana de tres milles L’esment més antic que he trobat de l’equivalència entre llegües i milles als regnes hispànics és al llibre de Las Siete Partidas. Aquest còdex de lleis, compilat per l’Alfons X de Castella al darrer terç del segle XIII, té un parell de referències claus a l’hora de determinar el valor de la llegua i de la milla […]

EL TRASPÀS DE LES LLEIS I LES INSTITUCIONS CATALANES A LES ÍNDIES DURANT EL PRIMER PERÍODE COLONIAL

08/03/2019

549 Lectures

L’any 1600 En Pere Gil acabà d’escriure el seu Llibre Primer de la Història Catalana[1], que tracta de les coses naturals de Catalunya, i que no s’ha publicat fins al 1949 amb el nom de Geografia de Catalunya. Doncs bé: en parlar de la importància de les naus i dels fets marítims de Catalunya, En Gil escriu: “La nacio Catalana ha tingut sempre […]

ELS MARINERS DEL PRIMER VIATGE TRANSOCEÀNIC COLOMBÍ EREN TOTS CATALANS I PARLAVEN CATALÀ

28/01/2019

1298 Lectures

Si ens creiem a ulls clucs les cròniques i la documentació que ens parlen dels mariners que es van embarcar amb En Colom en el primer viatge transoceànic, hem de deduir que aquells expedicionaris eren majoritàriament andalusos i que van salpar de Palos de Moguer. I hem d’admetre, amb una resignació tan acadèmica com irracional, que els catalans vam restar al marge de […]

«ELS PASTORETS» I ELS MISTERIS ANTICS

23/12/2018

637 Lectures

A mesura que entrem al temps nadalenc observem d’una forma gens abstrusa com els autèntics protagonistes de la Nit de Nadal són els pastors. Els pastors són els educadors i els protectors d’una colla d’antics herois i divinitats. És una constant a la mitologia clàssica que no pot ser fruit de la casualitat. En Propp, respecte a la llegenda del rei Cir, que […]

LA BATALLA DE PAVIA I LA PRESÓ DEL REI DE FRANÇA

18/10/2018

1248 Lectures

Un altre tema que ens ajuda a descobrir la presència de la Cort Imperial i com aquesta i el protagonisme militar i polític catalans han estat esborrats de la Història és tot el que afecta la captura del rei de França Francesc I a la batalla de Pavia i el seu futur captiveri, de presó en presó, fins arribar davant de l’Emperador i […]